Plató

 Aristocles Podros – Plató

Hipias Mayor (390a.C)

Per la versió espanyola s’ha seguit el text de BURNET, Platonis Opera, vol. III, Oxford, 1903 (reimpressió, 1974)

Autor:

Plató (21 de maig de 427 a.C – 347 a.C) va ser un filòsof d’immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l’acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d’Aristòtil. El seu treball més important va ser La Repúblia(en grec Politeia, “ciutat”) en el qual subratlla la seva visió d’un estat «ideal». També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.

Vocabulari:

mnemotecnia (248): http://lema.rae.es/drae/?val=mnemotecnia 

desatildado (375): antònim de tildar: http://lema.rae.es/drae/?val=tildar

alfarero (377): http://lema.rae.es/drae/?val=alfarero

nimedades (1157): http://lema.rae.es/drae/?val=nimedad 

Comentari:

1. Quina diferència hi ha entre preguntar-se què és auna cosa bella i preguntar-se què és allò bell en si mateix?

Sòcrates insisteix durant tot el diàleg en diferenciar les qüestions de què és una “cosa bella» i què és “allò bell” en si mateix. (332-333/555-557) Però per diferenciar ambdós termes és imprescindible haver-los de relacionar. En aquest sentit, amb »allò bell» Sòcrates es refereix a la bellesa existent (323) que fa que totes les “coses” que nosaltres afirmem que són belles ho siguin només perquè existeix »allò bell en si mateix» (348-349), una constant per tot i per sempre (566-567).

 2. Sòcrates diu que la bellesa podria ser allò adequat: com es podria definir »allò adequat»? Quines objeccions troba Sòcrates a aquesta definició de bellesa? 

Amb »allò adequat» Sòcrates es refereix al què, al ser afegit, fa que cada una de les coses en les que està present sembli bell o faci que sigui bell. (631-634) -Per demostrar-ho, exposa l’exemple de la cullera de fusta de falguera com a la cullera més adequada per a la sopa de llegums, que no pas la cullera d’or (478-482)-

Però Sòcrates no tarda en objectar aquest argument: »Per tant, si allò adequat fa que sembli més bell que el que és, seria un engany en relació amb allò bell i no seria això el que busquem, Hípies. Ja que nosaltres busquem allò amb el que totes les coses belles són belles.» (638-642)  A més a més, allò bell ho ha de ser per uns i per uns altres sense diferència (603-606), en canvi, »allò adequat’’ pot ser motiu de controvèrsia entre col·lectius.

Per tant, es demostra que allò adequat i allò bell es presenten com a quelcom diferent.

 3. Sòcrates diu que la bellesa podria ser allò útil: com es podria definir »allò útil»? Quines objeccions troba Sòcrates a aquesta definició de bellesa?

 Diem que “tot el cos és bell per la carrera i per la lluita”- segons Sòcrates (708)- si »considerem cada una d’elles (les parts) per què han sigut fetes, per què estan determinades i afirmem que allò útil és bell tenint en compte en què és útil, respecte a què és útil i quan és útil; l’inútil per tot això li direm lleig» (714-718) Per tant estableix »allò útil» com a sinònim d’allò profitós. (779-780)

Tot i aquest argument, Sòcrates contra argumenta que certament »tots els homes fan més mals que béns, començant des de nens i cometen errors involuntàriament» (754-755)  A més a més, diu que si »allò bell» és causa del bé, «tampoc la causa és l’efecte, ni l’efecte és la causa» (809) i “en efecte, ni allò bo seria bell, ni allò bell seria bo” (1147-1148) »se’ns en va, per tant, la idea que allò potent i allò útil (i profitós) siguin simplement »allò bell» ». (765-766)

 4. Sòcrates diu que la bellesa podria ser el plaer dels sentits: com es podria definir »allò plaent sensorialment»? Quines objeccions troba Sòcrates a aquesta definició de bellesa?

Segons Sòcrates, “allò plaent sensorialment” es defineix com allò bell que ens produeix satisfacció, no de tots els plaers, sinó dels produïts per la vista i l’oïda. (835-837)

Però un cop més, immediatament hi troba objeccions.

“Allò bell” ha de tenir una constant que faci les coses belles, alguna cosa comuna que es trobi en unes i altres coses, i en cada una per separat; sinó seria lògic pensar que no són belles en un conjunt sinó cada una d’elles independentment. (941-944) Així, diu que el plaer produït per la vista no és plaer pel fet que hagi sigut produït per la vista. “En efecte, si aquesta fos la causa de ser bell, mai seria bell l’altre plaer, el produït per l’oïda, doncs no és plaer produït per la vista.” (926-929) Per tant, Sòcrates parla “d’allò bell” com el que acompanya a les coses conjuntament i cada una d’elles per separat. (1059-1062)

 A més a més, ens fa adonar: “¿Els costums bells i les lleis, Hípies, direm que són bells perquè produeixen plaer per mitjà de l’oïda o la vista, o més aviat son d’una altra mena?” (847-849) Evidentment, no són plaents per aquests sentits sinó que tenen a veure amb altres sensacions. De la mateixa manera passa amb el menjar, el beure i l’amor. (875-879) “També en les altres sensacions hi ha plaers molt agradables.” (880-881)

 5. Finalment, quina és la resposta de Sòcrates respecte què sigui allò bell?

La resposta final de Sòcrates respecte què és “allò bell” no acaba de ser del tot definitiva. Plató acaba el diàleg dient, en boca de Sòcrates, que, tot i que la conversació amb Hípies li ha semblat molt beneficiosa, entén el sentit del proverbi: “allò bell es difícil”.