Gui Bonsiepe Del objeto a la interfase Ed. Infintio, Buenos Aires, 1999, pp.21-23
Autor:
Gui Bonsiepe va néixer a Alemanya el 1934. És un dissenyador industrial, teòric i professor del disseny. Va estudiar i posteriorment exercir com a docent a la HfG (Hochschule für Gestaltung) a Ulm, Alemanya. La HfG és considerada una progressió de la Bauhaus.
El seu disseny ha tingut un fort impacte i influencia a Llatinoamèrica: va introduir el concepte de disseny projectual i del disseny de la informació, així com escriure alguns llibres en espanyol com Del objeto a la interfase o Historia del diseño en América Latina y el Caribe. Bonsiepe dóna molta importància al context com a motiu principal al què el disseny ha de satisfer.
Pel que fa a la seva trajectòria professional, entre 1964 i 1967 en col·laboració amb l’argentí Tomás Maldonado va desenvolupar un sistema d’icones pel projecte de disseny de l’empresa italiana Olivetti i la imatge corporativa dels magatzems italians La Rinascente. Un cop la HfG va tancar les seves portes, Bonsiepe va emigrar a Chile per treballar a la Organització Internacional del Treball. Després del cop d’estat del 1973, va emigrar a Argentina on va seguir practicant el disseny industrial fins que el 1981 es va traslladar a Brasil per seguir amb la seva feina. El 1987 va decidir anar als Estats Units on treballà en el camp del disseny d’informació i el desenvolupant interfases d’usuari.
A més a més va ser professor de disseny d’interfase a la KISD [Koeln International School of Design, a Colònia, Alemanya] També treballà com a docent a l’Escola Superior de Disseny Industrial a Rio de Janeiro, Brasil.
Durant la seva residència a Argentina va treballar en el CIDI (Centre de Recerca del Disseny Industrial) que una vegada tancat va decidir començar el seu propi estudi anomenat MM/B juntament amb Méndez Mosquera.
D’aquesta fusió en van sorgir projectes relacionats al Mundial 1978 a Argentina: il·luminació i mobiliari per a les sales de premsa dels estadis mundialistes, butaques, parades, sostres d’exteriors i tot el relacionat amb la gràfica.
Vocabulari:
Cap paraula a definir
Lectura del text. Comentari:
1. L’explicació de quina és la idea del text més ben fonamentada
En aquest text l’autor fa intent d’explicar i teoritzar sobre el disseny. Aquesta és la idea del text més ben fonamentada. De fet, el que pretén és respondre al problema que planteja des de l’inici : «la fragilitat del discurs projectual i la carència d’una teoria convincent del disseny. El disseny és fins ara un domini sense fonament.» (22-23) Com ell diu, «simultaniament emergeix la contradicció entre la difusió del terme del disseny i els límits de la teorització del fenomen». (18-19)
I per respondre aquesta qüestió, Bonsiepe obre una nova perspectiva prescindint del marc de referència tradicional de la Gute Form o el good design; i ho fa per explicar allò en què ell creu que el disseny presenta una mancança: la relació immaterial que s’estableix entre l’usuari i l’objecte i que el dissenyador hauria de tenir en compte, que hauria de ser, alhora, dissenyat. Aquesta és, com ho anomena Bonsiepe, la interfase. En aquest sentit també explica la relació que manté aquest terme amb el d’acció eficaç; quan hi ha una bona interfase s’hi fa possible l’acció eficaç. «El domini del disseny és el domini de la interfase» (83).
2. L’explicació de quin és el sentit del text en el món actual
A partir de la teorització de Bonsiepe sobre què és el disseny, podem arribar a un sentit aplicable al món actual: l’aconseguir projectar millors dissenys. De fet, és convenient conèixer la bona teoria per aplicar la bona pràctica. Per tant, un cop coneixem el raonament que Bonsiepe planteja -prescindint de la Gute form o del good design tradicionals–, hauríem de tenir en compte la interfase de l’objecte amb la finalitat de poder arribar a projectar millors dissenys.
Exercici de lectura:
Posa 3 exemples de dissenys (de l’àmbit de la imatge, objectes funcionals i exemples espacials) per després explicar oralment a classe quina és la interfase que li correspon a cadascun.
Els 3 exemples de disseny que proposo a continuació, per ser interessants en relació al concepte d’interfase de Gui Bonsiepe, són:
A l’àmbit de la imatge:
La campanya publicitària de «Seny.» del Banc Sabadell
Es tracta d’una campanya portada a terme per SCPF. L’agència s’ha centrat en el concepte de seny com la millor forma de fer banca del segle XXI, una paraula que permet a Banc Sabadell construir valors i transmetre una forma de fer basada en la sensatesa, el sentit comú, la prudència, la seguretat, la serietat i la confiança. Es tracta d’una campanya per la qual s’utilitzen testimonials arrelats a la cultura catalana (entre ells Àngels Barceló, Carles Puyol, Carme Ruscalleda, Quim Monzó, d’entre altres) que expliquen amb les seves pròpies paraules què és per a ells el seny. Els personatges es presenten asseguts en una cadira col.locada en punts diferents de la geografia catalana.
L’elecció dels personatges i la localització dels spots demostra sense paraules l’aposta del banc pel seu territori d’origen. A més a més, la falta de guió previ en la definició de seny aporta proximitat al públic objectiu. Per últim, cal destacar l’estètica en blanc i negre, poc contrastada, de retícula ortogonal, amb tipografia gran de pal sec, en majúscula la primera i minúscula les següents lletres, amb el signe gràfic del punt final a «seny.»; consideracions que fan que la campanya exceleixi comunicativament per ser clara, senzilla i efectiva.
Per tant, la interfase d’aquest disseny, per tots aquests motius, pretén copsar eficaçment el receptor amb un simple cop d’ull. Al meu parer, SCPF aconsegueix el repte.
Aquesta és una imatge de l’spot publicitari amb Carme Ruscalleda al centre
Aquest és el cartellisme i la publicitat gràfica per a diaris i revistes. D’esquerra a dreta: Carles Puyol, Pilarín Bayés i Josep Maria Pou.
A l’àmbit dels objectes funcionals:
Les setrilleres de Rafael Marquina
Rafael Marquina i Audouard (Madrid, 3 de novembre de 1921 – Barcelona, 4 de juny de 2013) va ser un dissenyador i arquitecte català reconegut per la revolucionària setrillera que no goteija ni embruta; disseny datat al 1961 i que fou distinguit amb el Premi Delta d’or aquell mateix any.
Aquest disseny presenta una interfase que permet dosifificar el líquid i veure quant en queda per la transparència del material (vidre). A més a més, presenta una peça troncocònica adosada al cos del recipient que possibilita alhora recollir les gotes d’oli i l’entrada d’aire al recipient. Per tant, es tracta d’un bon disseny que presenta una bona interfase amb l’usuari per l’acció eficaç.
A l’àmbit d’espai:
Pel.lícula Playtime de Jaques Tati, escena 00:33-00:35 del tráiler següent:
www.youtube.com/watch?v=ZO3SIkso0QQ
Es tracta d’unes oficines, l’interiorisme de les quals ha estat pensat per l’acció eficaç del treball dels empleats. L’estructura en cubicles evita les distreccions i permet la plena concentració del treballador amb allò a què s’ocupa. Per tant, la feina esdevé ininterumpuda. A més a més, permeten controlar els treballadors amb una vista picada. Per tant, també fa que existeixi la pressió en el ser vist.
Per tant, la interfase de l’espai és, al meu parer, bona per aconseguir els propòsits als què planteja satisfer: l’òptim espai per al màxim treball.
ITDA 