Piaget

Jean Piaget
El estructuralismo (1968)
PIAGET, J., El estructuralismo, Barcelona, 1980, págs. 64ss.

Autor:

Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d’agost de 1896 – Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l’epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d’una intel·ligència pràctica que sustentada en l’acció.

font: viquipèdia

Vocabulari:

campos polisinápticos (73): http://lema.rae.es/drae/?val=polisináptico
aferencias (75):http://lema.rae.es/drae/?val=aferente
coercitivas (124):http://lema.rae.es/drae/?val=coercitiva
a fortiori (165):http://lema.rae.es/drae/?val=afortiori
silogismos (170):http://lema.rae.es/drae/?val=silogismo

Comentari:

1.Quines objeccions té Piaget a les estructures concebudes pels psicòlegs de la Gestalt?

Hi ha determinades coses que es fan passar per estructures i no ho són. En aquest sentit, els experts desvirtuen el model. Segons la Gestalt, una estructura sempre segueix el principi del camp i mai de l’adició.
Per una banda, es tracta d’un cap de força que treballa en la seva totalitat (89), com a unitat. Si quelcom en el seu interior és modificat, tota la seva unitat canvia. Per l’altra banda, com diu Piaget «el valor quantitatiu del tot no és de cap manera igual al de la suma de les parts» (105), tot es reconfigura.

Crítiques de Piaget a aqusta teoria:
a- La Gestalt considera que les estructures són pures, innates (que ja venen de fàbrica), l’humà en néixer ja tenen aquestes estructures assimilades, en aquest sentit no tenen en consideració els nens per sobre els adults. Per tant, els de la Gestalt no creuen en l’aprenentatge, en la configuració de l’estructuralisme i el seu caràcter històric.
b-La vivència del subjecte no condiciona les estructures. Tanmateix, creu que el principi d’interacció subjectiu, les vivències se les construeix casadcú. Són vivències subjectives i actives. Els de la Gestalt, per tant, no consideren el subjecte, ni la percepció, cosa que és un error.

2.Piaget diu que una estructura no és quelcom estàtic, què vol dir amb això? Doncs si no és estàtica, com és?

Encara que a primera vista semblin una totalitat tancada i autònoma i estàtica (200-2002), en realitat son uns sitemes de transformacions que s’engendren uns amb altres. Es tracta de la formació, autoregulació i autoconstrucció (2004-2007)

3.Piaget afirma que només hi ha tres models de comprensió de les estructures,
«performació», «creació contingent» i «construcció». Explica cadascun d’ells.
Performació: les estructures l’individu ja les té fetes, de fàbrica. 185/2011-2014
Contingents: tretes del món físic, per atzar es formen i no seguiexen cap pauta ni evolució. Serien les de la Gestalt (186-187)
Construcció: depenen del subjecte que les forma a partir d’unes pautes i principis, per tant, no les pot construir a la seva manera (216-2017)

4.Al capítol 12 Piaget explica la gènesis de la intel.ligència: fes un esquema identificant les fases principals d’aquesta gènesi.

Fase 0: Moviments espontanis de l’organisme i reflexes instiintius (p.ex. Mamar)(235…)
Fase 1: Esquemes sociomotors, a partir de factors funcionals com:
assimilar
relacions d’ordre (costum o dels medis)
Ajustar (subordinar esquemes simples a altres complexes. p.ex: agafar (esquema simple) tibar (esquema coomplexe))
Correspodències (coses que s’assemblen

Es creen els esquemes sociomotors que s’apliquen bàsicament a desplaçaments imcomportaments instrumentals
Fase 2: Apareix el llenguatge. funció semiòtica perquè permet fer aparèixer coses que no hi són davant nostre=repressentacions, imatges símbols, conceptes (allò abstracte). Vinclant amb els esquemes sensoriomotors es creen estructures conceptuals i comportaments aplicat a contextos conceptuas (combinar, ordenar, clasificar)-l.262

Fase 3: Operació per abstracció (llenguatge) reflexiva (per còpia)
Seriació, quantificació, transitorietat, les matrius, etc.-l.238

Fase 4: Classificaació de les classificacions (estructurar les estructures que tenim)= combinatòria

5.Com és possible que una estructura doni sempre resultats necessaris si una estructura està sempre en autoconstrucció contestant a pertorbacions anteriors?
És perquè tenim uns mateixos cossos motrius que els esquemes sociomotors esdevenen els mateixos i globals. L’assimilació, individual de cada subjecte però universal com a fenomen, és font de l’adaptació a diferents relacions; com a conseqüència d’això fa possible la permanència i continuitat de l’organisme a l’apropiar-se d’allò necessari pel seu desenvolupament (395-396/399)
És l’assimilació, per tant, la creadora dels esquemes i de les estructures. (390-392)