Ortega y Gasset

 

 

           Ortega y Gasset

   Meditación de la técnica (1939)

Autor:

José Ortega y Gasset va ser un gran filòsof espanyol (Madrid, 9 de maig de 1883 — Madrid, 18 d’octubre de 1955)

Es doctorà en filosofia per la Universitat de Madrid (1904) amb l’obra Los terrores del año mil – Crítica de una Leyenda. Entre 1905 i 1907 va realitzar estudis a Alemanya. De retorn a Espanya va col·laborar al diari El Sol el 1917, on publicà sota la forma de fulletons les seves dues principals obres: España invertebrada i La rebelión de les masas.

Fundà la Revista Occidente el 1923, sent director fins al 1936. Amb aquesta publicació va promoure la traducció de tendències científiques i filosòfiques de: J.Huizinga, Oswald Spengler, Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von Uexküll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans Driesch, Ernst Müller, Alexander Pfänder, Bertrand Russell, entre d’altres. Enfrontat a la Dictadura de Primo de Rivera, juntament amb altres destacats intel·lectuals espanyols, va renunciar a la seva càtedra el 1929 i just quan començà la Guerra civil marxà a l’exili, d’on tornà l’any 1946.

Ortega y Gasset va exercir una gran influència a la filosofia espanyola del segle XX, no només per la temàtica de la seva obra filosòfica sinó també pel seu estil literari àgil.

Si parlem de la seva filosofía, es troba fortament unit a la paraula «circumstància«, que ell mateix va dir en la famosa expressió: «Jo sóc jo i la meva circumstància».

En 1920 va desenvolupar el «raciovitalisme» teoria que defensa que la vida és la veritable realitat radical, de la qual en sorgeix inevitablement qualsevol sistema filosòfic. Per a cada ésser humà, la vida pren una forma determinada. Denominava «raó vital» a un nou tipus de raó i «raciovitalisme» a la manera de pensar que es recolzava en aquest concepte: la raó vital és una raó que es defensa contínuament en la vida de la qual ha sorgit. Era partidari del perspectivisme, contrari a l’absolutisme.

Vocabulari:

Desazón (33): http://lema.rae.es/drae/?val=desazón

Estupefaciente (59): http://lema.rae.es/drae/?val=Estupefaciente

Batanes (91): http://lema.rae.es/drae/?val=Batanes

Perogrullada (113): http://lema.rae.es/drae/?val=Perogrullada

Contienda (155): http://lema.rae.es/drae/?val=Contienda

Enhebremos (320): http://lema.rae.es/drae/?val=Enhebremos

Hordas (858): http://lema.rae.es/drae/?val=hordas

Comentari:

1. Quina diferència hi ha entre escalfar i fer foc per escalfar-se, menjar i conrear la terra, córrer i construir un vehicle, aixoplugar-se i fer una barraca?

Quan parlem d’escalfar, menjar, córrer i aixoplugar-se ho fem de condicions sine qua non per viure (209-2010/213-214). Com l’autor diu: “Aquest viure és, per tant, la necessitat originària de què totes les altres en són simples conseqüències” (215).

I és per l’empeny a viure (218) que quan l’home no pot satisfer les necessitats sine qua non inherents a la vida no es resigna. Contràriament com ho faria l’animal que és atècnic. (235-238) L’home, per tant, utilitza la tècnica com a eina per posar en moviment tots els medis possibles per executar plans d’activitat amb la finalitat de satisfer les seves necessitats (501). És en aquest moment en què l’home fa el que Ortega y Gasset anomena “la segona línia d’activitats”, d’entre aquestes: fer foc, conrear la terra, construir un vehicle i fer una barraca. (224-230)

De fet, cal notar que l’home no sent com a específicament seu el calentar-se i el menjar, sinó que ho accepta submisament i per això ho presenta com a necessitat ineludible. (269-275) “D’aquí que se li presentin amb un aspecte negatiu, forçós i penós” (275-276). I d’aquí que notem, a darrera instància, que l’home pot desenganxar-se o contenir-se provisionalment d’aquesta primera línia de necessitats, per atendre a “la segona línia d’activitats” que no són de la més immediata satisfacció.

Justament d’aquí és on parteix una primera aproximació a la tècnica.

L’autor descriu la tècnica com la reforma que l’home imposa a la naturalesa en vista de la satisfacció de les seves necessitats; es tracta, per tant, d’una reacció estratègica contra la naturalesa per què el home crea una nova naturalesa: la sobre naturalesa. (328-329) “La tècnica és la reforma de la naturalesa, de la naturalesa que ens crea les necessitats, reformant fins a tal punt que les necessitats queden a ser possible anul·lades per deixar de ser un problema la seva satisfacció.”  (304-306) Per tant i per concloure, la tècnica no és aquella que procura satisfer la primera línia de necessitats que la circumstància o naturalesa provoca, sinó que precisament és la que reforma aquesta circumstància eliminant tot el possible d’ella les necessitats que l’esforç necessita satisfer. (321-324)

2. Què significa “ensimismar-se” dins la teoria de la tècnica d’Ortega y Gasset? Quina importància té?

“Ensimismar-se” (entutsolar-se si ho traduïm al  català)  és una paraula que Ortega y Gasset utilitza com a sinònim de “recollir-se”, “ficar-se en un mateix”. En aquest sentit, explica la importància que té aquest terme pel valor que l’home no és circumstància (naturalesa), com ho podrien ser els animals, sinó que està submergit en ella i pot en certs moments sortir-ne i “ensimismar-se”; per aconseguir ocupar-se de coses que no siguin causa directa dels imperatius de les necessitats de la seva circumstància. I just en aquests moments d’”ensimismament” és quan l’home executa “la segona línia d’activitats”, gràcies a la tècnica: fer foc, conrear la terra, construir un vehicle i fer una barraca. (281-286)

3. L’ésser humà amb la seva tècnica busca independitzar-se de l’entorn, no ser esclau de la seva circumstància. Indica amb alguns exemples activitats tècniques amb les que hagi aconseguit aquest propòsit.

L’home ha aconseguit a través de la tècnica, al llarg de la història, emancipar-se del seu entorn tot creant possibilitats completament noves gràcies a la producció de nous objectes fins llavors inexistents i inabastables en la naturalesa. Alguns casos de possibilitats amb què hagi aconseguit aquest propòsit són, per exemple, tot el que  tingui a veure amb la industria de l’alimentació. En aquest sentit, ens hem pogut alliberar de la nostra circumstància, de la nostra condició natural, cosa que ens permet  entutsolar-nos.

4. Enumera 5 necessitats que tu creguis que té l’ésser humà d’avui. Diries que són totes purament biològiques?

A continuació enumero 5 necessitats d’entre les moltes que té l’ésser humà d’avui en dia:

Una llar habitable, un sou digne, mobilitat en el mínim temps possible, comunicació instantània entre persones amb  diferent situació geogràfica i la recerca ràpida de conceptes.

De totes aquestes, la majoria no són purament biològiques sinó necessitats imposades per la societat i sense transcendència vital. De fet, només la primera és una condició sine qua non per viure, mentre que la resta són producte de l’evolució i demanda social; el dia a dia ho requereix, no com a condició de vida o mort, sinó per poder seguir el ritme social.

De fet, com diu Ortega y Gasset, “Tot s’aclara si s’adverteix que les finalitats són diferents: d’una banda servir la vida orgànica, que és l’adaptació del subjecte al medi, un simple estar en la naturalesa. De l’altre, servir a la bona vida, al benestar, que implica adaptació del medi a la voluntat del subjecte”. (413-415) Les últimes quatre necessitats de la llista tracten, per tant, de donar resposta als anhels per l’avenç progressiu de la societat.

5. Ortega diu que les persones no només volen estar en el món, sinó que volen “estar bé”. Què vol dir amb això?

De les ganes de l’home a viure és inseparable l’empeny per estar bé, de ser feliç. “En allò que té empeny és en estar bé, només això li sembla necessari i tota la resta és necessari només en la mesura en què faci el possible el benestar. “ (386-387) El cert és que allò que li impedeix a l’ésser humà no és només sobreviure sinó viure bé, sense necessitats. El seu objectiu és estar sempre entutsolat i per aquest motiu crea la tècnica.

Per contra, aquell home que no se senti immers en el que ell anomena benestar haurà de acontentar-se simplement amb el fet d’estar i, com a conseqüència, se suïcidarà. (371-373)

6. “La tècnica és la producció d’allò superflu”. Explica el sentit d’aquesta frase.

Per l’home només és necessari allò objectivament superflu (l’obviable, secundari, que no és necessitat biològica, prescindible), ja que aquest és l’únic que satisfà i li fa possible el benestar (386-388). Les necessitats humanes ho són només en funció del benestar. Per tant, les necessitats biològiques no són les més importants (389). Vegem com a exemple el que l’autor exposa a les línies 344-355 –el fet d’embriagar-se com a necessitat des dels temps més primitius.

I, de fet, les necessitats supèrflues dels homes per les què la tècnica ha de procurar solucions és quelcom universal (397), ja que l’empeny del benestar –el “estar bé”- també ho és. Per aquest motiu diem que l’animal és atècnic, perquè es contenta amb el simple estar. (398-401)

Per tant, com diu Ortega y Gasset “home, tècnica i benestar són, en última instància, sinònims” (404)

7. Què vol dir que la finalitat de la tècnica és fer possible el “programa humà”?

L’home té una vessant ontològica: mitja part d’ell és naturalesa i l’altra mitja transcendeix d’ella. En aquest sentit, en existir l’home fa de la seva existència, a la pràctica i a través de la tècnica, un programa que, en essència, ha de donar resposta a una pretensió de ser, a un projecte de vida. Primer de tot cal imaginar-lo, però a la pràctica la nostra vida és pura activitat, producció, fabricació; per contra al què abans es creia que era: pensament, teoria i ciència. Per tant, viure és trobar els mitjans per realitzar el programa que s’és. El programa és el que sentim com al nostre vertader ser. (604-605/608-610/679-681/690-693/) Per tant, l’home és “un ens el ser del qual consisteix, no en el que ja és, sinó en el que encara no és, un ser que consisteix encara en no ser.” (626-628)

I, enllaçant-ho amb l’anterior, la vida humana és una transcendència de la realitat natural, es tracta d’una invenció, com d’una novel.la amb un fil argumental que s’entrellaça entorn a un tema central i comú: el benestar. (544-546)

Precisament, d’aquesta concepció imaginària a nivell teòric se’n deriva a la pràctica una necessària utilització de la tècnica. Per aquest motiu el que deia a l’apartat 1: la tècnica és “la reforma que l’home imposa a la naturalesa en vista de la satisfacció de les seves necessitats (a darrera instància el benestar); es tracta, per tant, d’una reacció estratègica contra la naturalesa per què el home crea una nova naturalesa: la sobre naturalesa. (328-329)” Es tracta, per tant, d’aprofitar les facilitats que el món ens ofereix per vèncer les dificultats que s’oposen a  la realitat del nostre programa.

Com a últim apunt, en aquest sentit és lògic pensar que generalitzar la tècnica com a eterna seria estúpid, ja que respon a les necessitats individuals d’un programa humà individual en relació amb el context. (444-445)

8. Resumeix el programa de ser d’un bodhisatva i el d’un gentleman.

Ser bodhisatva suposa creure en una filosofia que et porta a voler morir perquè et  sents atrapat en la matèria. Vol  anular les necessitats del cos humà per no haver-se’n de preocupar i dedicar-se  a treballar precisament a desenganxar-se de les seves necessitats. Creu que existir en un món d’aparences és un no existir. La vertadera existència és sentir-se com a tros d’univers, fondre’s en el tot i desaparèixer. Per això el bodhisatva no es mourà (seria inversemblant que necessités d’un automòbil), no menjarà, no sexualitzarà, no sentirà ni plaer ni dolor; negarà la naturalesa, reduirà el seu alè al mínim; i tot això per arribar a l’èxtasi, a un estadi sobrenatural. El bodhisatva es troba en la línia del budisme, en el que no hi ha un déu que s’encarregui de salvar l’home, sinó que és l’home qui ha de trobar el seu propi camí de salvació a través de la meditació. (819-825/830/834-836/859-860)

El gentleman, en canvi, és aquell qui amb la tècnica pretén el domini sobre ell mateix i sobre  el seu enorn. Pretén cobrir les neceessitats de la vida a  través del joc, lluita amb el medi per a la vida humana mateixa. Vol centrar-se en sí  mateix i nodrir-se d’una sensació d’independènccia enfront al món (939-940). Es tracta d’una existència forçada a l’esperit de justícia, de veracitat, de ple domini sobre si mateix i de tot el que el rodeja, de clara consciència dels drets sobre els altres, bo, sòlid, contrari al pacotilla, de l’ambició de màxim domini sobre la circumstància. Es tracta de l’home que viu amb gran intensitat i de la gran formalitat –del bany, del canviar-se de camisa-, que busca el decòrum –fet que el porta a crear una enorme riquesa. (906-908/911-913/924-927/928-929/939-942/944/951/955)

Parlem, per tant, de dos programes de ser totalment oposats.