Freud

Autor:

Sigmund Freud (Freiberg, Moràvia, 6 de maig de 1856 – Londres, Regne Unit, 23 de setembre de 1939) fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se primerament en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals, posteriorment l’«associació lliure» i l’anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s’anomenava histèria i en la neurosi.
Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran daltabaix a la Viena del segle XIX i el debat avui en dia encara continua. Les seves idees sovint són discutides i criticades com treballs de literatura i de cultura general, a més del continu debat sobre si són ciència, tractaments mèdics. Com a exemple, en una critica de l’any 2003, els seguidors de Sigmund Freud el van considerar «…un gran científic de la medicina que descobrí importants veritats sobre la psicologia humana…», mentre que d’altres (especialment de camps de la competència com la psiquiatria) el veuen com «…un filòsof visionari que va replantejar la natura humana i ens va ajudar a fer fora tabús, però les seves teories, divulgades com a ciència, ensopegaren en un examen minuciós».

Vocabulari:

enajenarlo (18): http://lema.rae.es/drae/?val=enajenar
ilaciones (46):http://lema.rae.es/drae/?val=ilacion
aprendeher (65):http://lema.rae.es/drae/?val=aprendeher
investidura (75):http://lema.rae.es/drae/?val=investidura
mnémcas (78):http://lema.rae.es/drae/?val=mnemico
pertinacia (101):http://lema.rae.es/drae/?val=pertinacia
escindió (103):http://lema.rae.es/drae/?val=escindir
Comentari:

1. Com neix el principi de realitat?

El principi de realitat neix com a evasió que el desengany provoca en el principi de plaer. Un cop allò que desitgem no se’ns és satisfet i el desengany aflora, l’home crea la realitat en què allò agradable i allò desagradable s’hi fa possible. (51-55)

2. Com funciona el principi del plaer i com funciona el principi de realitat?

Ambdós principis es presenten en correspondència. El jo-plaer no fa més que desitjar i evitar el no plaer, igual que el jo-realitat no té més que aspirar a beneficis i assegurar-se contra perjudicis.
Però ha sigut aquest segon el que ha passat per davant del primer, per guanyar un nou camí de plaer més durador i segur. (142-153)

Així ha sigut com els processos psíquics inconscients, els més antics, els primaris, les restes d’una fase del desenvolupament en què ells eren l’única classe de processos anímics; han passat a ser secundaris. I ha sigut així per què el repòs psíquic pot ser pertorbat pel desengany. Per aquest motiu, es va procurar per la realitat del món exterior i, a partir d’aquí, modificar i alterar en acord amb els nostres objectius. Així en el que era la realitat es va representar no només l’agradable sinó també el desagradable que fos real. (35-38/46-55)

3. Què és la repressió segons es dedueix d’aquest text?

L’autor defineix repressió com l’esforç per suplantar i inhibir el principi del plaer pel principi de realitat. La repressió fa possible un vincle més estret entre la pulsió sexual i la fantasia i les pulsions del jo amb les activitats de la consciència. (126-127) En aquest sentit, la repressió únicament es fa possible amb un programa educatiu el qual aconsegueix que l’individu respecti la realitat, (137-140) a través del procés de pensar: que gràcies a la paraula (97-98) va rebre la qualitat de ser l’única eina capaç de suspendre l’acció, modificar la realitat amb base a objectius. (88-90)
Exemple d’aquest èxit és la religió, la qual substitueix el plaer terrenal per la recompensa del més enllà. És la renúncia per excel.lència: la renúncia voluntària, per l’existència futura. (149-153)

4. Què es educar per Freud?

Educar per Freud implica la incitació a vèncer el principi de plaer i substituir-lo pel principi de realitat. Es tracta de fer efectiva la repressió en un llarg procés «educatiu» en què l’alumne se sent premiat per l’amor de l’educador. (157-160) És l’aprenentatge per retardar i reprimir la predisposició psíquica de la pulsió sexual amb la finalitat de tenir consideració i respectar la realitat creada. (137-140)

5. Què és l’art per Freud?

Per l’autor, l’art és l’únic camí de reconciliació del principi de plaer amb el principi de realitat.
Originàriament, l’artista no pot resignar-se a reprimir la vida fantasiosa, eròtica i d’ambicions. Per aquest motiu, deixa de banda la realitat per, amb el seu talent, plasmar el seu inconscient per crear una nova realitat efectiva que és aprovada per què altres individus senten la mateixa insatisfacció com ell: la renúncia de la realitat exigida. Per aquest motiu, Freud qualifica a l’artista d’heroi, rei, creador, el mimat de la fortuna que vol ser, pel què no pot emprendre l’enorme tasca de modificar el real del món exterior. (163-174)

6. Cenyint-te estrictament al text i no consultant res més, com definiries la neurosi?

La gent no neuròtica és aquella que equiparen la realitat pensada amb la realitat efectiva exterior; es tracta del domini del plaer, de la «líbido». Per aquest motiu, se’ns és tan difícil distingir les fantasies inconscients dels records que han esdevingut, perquè abans no ho eren, inconscients. (188-191) La causa d’aquesta repressió és el poder del pensament, la raó.

En aquest sentit, la predisposició a emmalaltir de neurosis és la no acceptació de la metamorfosi social (pacte establert en la societat) del jo-plaer al jo-realitat. Les pulsions sexuals són les primeres que pateixen aquesta modificació que porten des de l’autoerotisme inicial fins l’amor de l’objecte que ens garanteix la reproducció de la nostra espècie. (176-184) Aquesta metamorfosi social es fa possible per via de l’educació. (157-158)

Per tant, la neurosi és aquella malaltia que tenen els individus que no poden reprimir els processos inconscients; als què no pot arribar-se a habituar sinó vencent-se a si mateix amb gran esforç. (186-187). El neuròtic es nega a reprimir, somia en el món de la fantasia i, per aquest motiu, no respecta la realitat efectiva. (137-140)