Benjamin

Autor:

Walter Benedix Schönflies Benjamin (Berlín, 15 de juliol de 1892 – Portbou, 26 de setembre de 1940) fou un assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d’origen jueu, col·laborador de l’Escola de Frankfurt.
Evolucionà d’una inclinació inicial cap al misticisme jueu aportant una perspectiva original de la filosofia marxista. Com a erudit literari, a més de nombrosos assaigs, fou conegut per les seves traduccions de Balzac, Marcel Proust i Charles Baudelaire; la seva obra «La tasca del traductor» és un referent de la teoria de la traducció.
El final de la seva vida tingué un caire cinematogràfic, fou perseguit i es diu que se suicidà. Mai se sabrà del cert si fou assassinat o no, de totes maneres el que sí sabem de debó és que va ser a Portbou on actualment hi ha una escultura de Dani Karavan: Hommage à Walter Benjamin, 1990-94.

Vocabulari:

aguafuerte (62):
desgaja (128):
imbricao (180):
secularizado (203):
estriba (238):
inervación (290):

Comentari:

1.Segons Benjamin, davant d’un objecte maquinista l’experiència estètica es fa molt difícil. Desenvolupa-ho.

Això és així perquè actualment el valor de culte, si el valor d’exhibició creix en l’època de la reproductibilitat tècnica, és devaluat, s’hi ha perdut els referents. Per tant, estèticament no té valor. Certament, en l’art la tradició importa, la història dóna motius de ser a l’obra. (136-137)

2. Quina diferència hi ha segons Walter Benjamin ente l’obra d’art dels origens de la humanitat i la que conviu amb la reproductibilitat tècnica?

En els origens de la humanitat les obres d’art eren úniques i totalment signes d’autenticitat, irrepetibles. Es generaven, per tant, en resposta a un valor totalment culte: les creències teològiques eren el principal motiu de ser. En canvi, en l’època de la reproductibilitat tècnica l’obra d’art té un valor d’exhibició que deixa el primer valor en un segon pla, amb poca intensitat. Es tracta de la pèrdua del realisme, ja no es té en compte l’obra original per què tot són còpies. Actualment aquest valor culmina, ja no en la còpia, sinó en la simulació.

3. Com defineix Benjamin l'»aura»? Explica quina importància té aquest concepte en el disseny.

Benjamin defineix l’aura com allò que a causa de la reproductibilitat tècnica d’una obra d’art en queda danyada. (125-126) Es tracta d’una trama particular de l’espai i el temps d’allò original(87-88), una aparició irrepetible d’una llunyania (167-168). Quelcom auràtic és allò irrepetible, únic i autèntic. (96) La reproducció manual tradicional, per contra la reproductibilitat tècnica, és on l’aura hi conserva plena autoritat (100).

En aquest sentit, tot disseny ha d’intentar aconseguir que els seus objectes tinguin una aura: un ara i aquí, una existència irrepetible en el lloc mateix que es troba. Es tracta del side specific art: no treballar de manera industrial, mecanitzada; sinó singular.
4.Què són el valor de culte i el valor d’exhibició segons Walter Benjamin? Perquè Benjamin diu que com més s’amplia el valor d’exhibició d’una obra d’art més perd el de culte? Consideres que és així? Justifica-ho.

El valor de culte, segons Benjamin, és la manera en què la percepció humana s’organitza segons unes condicions naturals i històriques . (151-152)
Per l’altra banda, el valor d’exhibició sorgeix de l’apropament de l’objecte (l’aura) per fer-lo durable amb la reproducció. (168/174-176)

En el moment que s’amplia el valor d’exhibició per sobre el de culte (s’augmenta quantitativament-les còpies) l’obra pateix un canvi qualitatiu. (255-256) Del que abans eren les obres d’art cultes (originàries del ritual primitiu) que tenien una aura intensiva; ara s’ha passat a l’obra d’art exhibida, l’original és la còpia, és l’objete maquinista rudimentari i replicat. (269-270)
5. Aplica la teoria de Walter Benjamin i escriu com a mínim 5 diferències que hi hauria entre una pintura i una fotografia.

Pintura: valor de culte, aura, obra reproductible, destresa manual, còpia original única
Fotografia: valor d’exhibició, sense aura, reproductibilitat tècnica, destresa ocular, no té sentit la còpia autèntica.