Marx

Karl Marx                                          

 

Contribución a la crítica de la economía política (1859)

Madrid, Alberto Corazón, 1970, pp.37-38.

Manuscrits econòmico-filosòfics (1844) 

Edicions 62, Barcelona, 1991, pp. 110-120

 

 

 

Autor:

Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític , sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes, resumida en l’encapçalament del Manifest Comunista: «la història de totes les societats és la història de lalluita de classes». Marx va ser el pare teòric del Socialisme marxista i del comunisme, i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.

Les seves idees van començar a experimentar una gran influència en el moviment obrer poc després de la seva mort. A aquesta influència se li va afegir l’ímpetu de la victòria del bolxevisme a laRevolució d’Octubre Russa.

(font: viquipèdia)

Vocabulari:

fretura (195): http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=fretura&operEntrada=0

Comentari:

Preguntes especialment relacionades amb Contribució a…

1. Com es produeix el coneixement que els humans tenim de la realitat segons Marx? Quina conseqüència té això pel nostre concepte de realitat?

El coneixement –o consciencia, com diu Marx- que els humans tenim de la realitat ve determinada per una producció social de la nostra existència (30). La nostra consciència ve determinada per la realitat social que ens envolta (37-38): són unes forces productives materials, basades en relacions de producció, que, com a causa, condicionen les forces productores socials de què se’n deriven: una estructura econòmica i una superestructura jurídica, política, a última instància, ideològica. (33-36). En aquest sentit, la conseqüència de tot això és que la nostra realitat no és individual, independent i lliure, sinó que ve determinada; som autòmats d’un gran invent anomenat la societat.

2. Com es formen els valors morals segons Marx? Quina conseqüència té això per les nostres relacions socials? 

Com he dit abans, la realitat social determina la consciència dels homes. Tanmateix, existeix la possibilitat que el sistema caigui perquè les forces productores de la societat entrin en contradicció amb les forces productives materials existents, es presentin traves (39). I això seria conseqüència que la relació entre ambdues forces s’esgotés (52-55). És d’aquest possible problema que se’n podria derivar una nova “era de revolució social” (43) en què, com a conseqüència, es trastornés l’estructura econòmica (43-44) -d’aquesta les relacions de producció i la superestructura ideològica existents- per la qual els homes adquirissin consciència del conflicte i el resolguessin (48). Les nostres relacions socials, per tant, són variables; són resultat d’aquest canvi social que Marx exposa i del que se’n defineixen els valors morals específics per cada societat.

3. Perquè la humanitat sempre pot resoldre els problemes que es proposa?

La humanitat sempre pot resoldre els problemes que es proposa perquè mai es presenta un problema que no hi hagi els medis materials per poder-lo resoldre. (55-58)

 

Preguntes especialment relacionades amb Manuscrits...

4. Què significa «objectificació» en el pensament de Marx? En l’original alemany el terme és «Vergegenständlichung»

En el pesament de Marx “objectificació” significa que el treball esdevé objecte, una existència externa (143); en aquest sentit, que el producte del treball esdevé un poder independent del productor (121-122). “El producte del treball és el treball que es fixa en un objecte, que s’ha convertit en cosa” (123). Aquesta és “l’objectificació” del treball: la realització d’esclavitud sota l’objecte; es tracta del treball alienat. (126) “Amb aquest supòsit queda clar que el treballador, com més s’escarrassa a treballar, més poderós esdevé el món aliè, objectiu, que crea davant seu, més pobre esdevé ell mateix, el seu món intern, menys li pertany aquest.” (135-139)

De fet, “el treballador posa la seva vida en l’objecte, però ja no li pertany a ell, sinó a l’objecte” (139); i això és així perquè en l’objecte el treballador hi troba, en primer lloc, un treball i, en segon lloc, mitjans de subsistència. (159-160)

“Objectificació” vol dir, per tant, l’objecte de treballar, representa la vida de l’espècia humana: el fet de desdoblar-se no només intel·lectualment, en la consciència, sinó també en el treball, en la realitat, contemplar tot un món per ell creat. (276-278)

5. Què significa «estranyament» en el pensament de Marx? En l’original alemany el terme és «Entfremdung».

“Estranyament” en el pensament de Marx es considera com a l’alienació del treballador que resulta, principalment, de la seva mateixa activitat productiva (181-183). Es tracta de l’esclavitud –autosacrifici i mortificació (198) “la força com a impotència, la procreació com a castració” (216-217)- del treballador sota l’objecte que li comporta una irrealització (125-126), que arrabassa a l’home la seva vida d’espècie, el priva del cos inorgànic, la naturalesa (219-281); a la que s’hi enfronta de manera hostil (214). “L’activitat de l’home treballador no és la seva pròpia activitat. Pertany a un altre, és la pèrdua de si mateix” (202-203), es tracta de la seva abstracció (246).

 6. Perquè per Marx arrabassar a les persones el producte del seu treball és tant com arrabassar-los la seva essència humana?

Perquè la vida productiva és la vida de l’espècie, és vida que genera vida. El caràcter de l’espècie humana ve condicionada pel tipus d’activitat vital i per l’activitat lliure (248-250). La vida de producció en què estem immersos apareix com a mitjà de vida (251).

  7. Explica la següent afirmació: «La desvaloració del món dels homes augmenta en proporció directa a la valorització del món de les coses» (117-118)

Marx se serveix d’aquesta afirmació per explicar, segons ell creu, un problema present en les societats capitalistes: “el treballador esdevé més pobre com més riquesa produeix, com més augmenta la seva producció en potència i volum. El treballador esdevé una mercaderia més barata com més mercaderies crea” (115-117).

 8. Quines són les conseqüències segons Marx de l’estranyament de les persones respecte al producte del seu treball?

Les conseqüències segons Marx de l’estranyament de les persones respecte al producte del seu treball és que arriba al punt en què la vida de l’espècie se li converteix en un mitjà; en aquest sentit, es refereix a què la seva activitat vital, la seva essència de ser conscient, lliure, s’inverteix. Precisament perquè és conscient es transforma per alienació (284-285) i converteix aquesta activitat vital simplement en un mitjà per la seva existència (260).