Heidegger

Josep M. Esquirol
Heidegger i la tècnica
Cercles: revista d’història cultural, Barcelona, 2006, Núm.9, pp.83-101

Autor:

Martin Heidegger (Messkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 – Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) era un catòlic convençut que simpatitzava amb el feixisme hitlerià; el 1933 va afiliar-se al partit nazi NSDAP fins a la fi de la Segona Guerra Mundial; a més a més, va participar com a voluntari a la primera Guerra Mundial. La imatge que tenim de Heidegger ve d’alguns escrits posteriors a la caiguda del nazisme, al qual s’hi volia retractar. Aquesta generació de joves voluntaris allistats a la guerra van entendre que el progrés tècnic és diferent al progrés humà.

Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d’Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg el 1915. Després va ensenyar durant un període 1923-28 a Marburg. El mateix any va retornar a Friburg ja com professor de filosofia.

Se’l coneix per ser un filòsof que destacà per les aportacions en el camp de la metafísica així com per la seva intervenció en el naixement d’una nova visió filosòfica del món: l’existencialisme. Clar exponent del corrent existencialista és la seva cabanya a la Selva Negra, on hi va viure amb la seva muller i on es diu que va escriure la seva obra més important anomenada El ser i el temps. L’existencialisme tracta de buscar unes arrels que puguin parar el pas del temps; es posa amb contacte amb les bases de la vida; per contra, només té en compte la metamorfosi com una lògica que posa ordre a la vida. Enlloc d’espai, temps i tècnica,-com proposaria la modernitat- ell parlaria de lloc, memòria i natura. En aquest sentit, ell creu que no és la tecnologia la que transforma la naturalesa en cultura, sinó que és la cultura la que transforma la naturalesa en tecnologia. L’objecte tècnic, per tant, té la capacitat de treure a la vista la natura. Tanmateix, en tant que el resultat és decidit per la persona, la tècnica pot ser perillosa: les finalitats instrumentals poden arribar a substituir la natura. La tècnica, per tant, és un producte cultural que cal entendre.

Vocabulari:

simptomàtic (49): http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=simptom%E0tic&operEntrada=0
hermenèutics (50):http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=hermeneutic%E0tic&operEntrada=0
apologetes (141): http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=apologete%E0tic&operEntrada=0

Comentari:

1. A què anomena Heidegger la «determinació instrumental» de la tècnica i la «determinació antropològica» de la tècnica?

La tècnica és «determinació instrumental» quan esdevé destí de l’ésser, quan esdevé un mitjà amb una finalitat: la de revelar. (57-58/153) És la tècnica centrada en l’home, pel qual l’instrument és quelcom neutre -sense contingut, innocent-, l´home és el que li dóna intenció; però a darrera instància és la manera més efectiva de ser esclaus de la tècnica i de «no entendre res». (156-159) La determinació instrumental de la tècnica és correcta, «justa», però no copsa l’essència de la tècnica (160-161).

Per contra, la tècnica com a «determinació antropològica» és quan es tracta d’un fer de l’home, és una continuïtat de l’ésser; és «allò a l’abast de la mà». (55-56/153) De fet, l’essència de la tècnica rau en el mode de revelar: la tècnica és una determinació causal per què els objectes (com a causes finals) arriben a ser gràcies o per culpa de causes materials, formals i eficients que ho fan possible.(165/174-176).

2.Tria un objecte i determina-li les 4 causes (materialis, formalis, finalis, efficiens)

Disseny (causa final): Ipad, d’Apple
Causes materials: tots els materials que exigeixen la tecnologia de l’aparell a: http://www.apple.com/es/ipad-mini/specs/
Causes formals: esbossos del disseny i plànols tècnics del funcionament de l’aparell
Causes eficients: dissenyadors del producte, dissenyadors gràfics, enginyers del disseny industrial i del producte; a darrera instància, màquines.
3.Fent servir la idea de «ser-aquí» de Heidegger explicada a la introducció (tot ésser és en el món i és un estat d’obertura) clarifica l’afirmació de Heidegger que la tècnica desoculta, que «la tècnica és un mode de revelar, que la tècnica fa aparèixer les coses» (178).

Com ja sabem, segons el pensament de Heidegger, l’essència de la tècnica és la revelació de la ver-itat (179). Arribat a aquest punt, cal notar que en el revelar hi és implicada una paradoxa: el descobrir o el desocultar. (181) Si bé per revelar es pot fer sortir a la llum sense distorsions ni filtres (connotació clarament positiva); també es pot treure de l’amagatall, de l’ocult, de la protecció, per lliurar als perills i exposar a les males passades (connotació negativa). (182-185) En aquest darrer sentit, transformar i canviar el paisatge progressita urbà per l’essència del natural.

Per tant, la tècnica, en el pensament de Heidegger, és una forma de discurs propi de la lògica tecnocapitalista, és una bona expressió de la metafísica moderna: el domini (de descobrir o desocultar). Es tracta del domini sobre l’ens que acaba comportant inevitablement l’explotació de l’home. Tanmateix, a darrera instància, com que l’home té a veure amb l’ésser, l’alienació mai acaba de ser completa; per això es fa possible la revolució, l’alliberació, inevitablement la trobada (sensacions), comprensió (la ciència) i discurs (articular sentit) de l’ésser de manera oberta en el món i amb el món. (291-296)
A partir d’aquí l’home resta revelat, la seva mirada envers la natura ja ve condicionada per la provocació. (308-309) La tècnia, per tant, és l’apertura del ser humà per ser aquí. L’ésser humà es fa amb la tècnica. La mirada sobre la natura ve condicionada per la revelació, tècnica, a darrera instància, la meva mirada com a ésser tècnic.

4.Quina diferència hi ha entre la tècnica antiga i la tècnica modera?

La tècnica moderna és aquella que en el revelar la naturalesa li provoca una exigència: el subministrament d’energia acumulable per ser distribuïda (de manera calculable i sota control) amb la finalitat d’extreure’n el màxim benefici. (207-208/234-235/241-242). En realitat té un rerefons de poder i violència que pretén dominar, transformar la naturalesa per ser gastada quan més ens convingui. (264-265) Es tracta d’un món que se’ns revela com a dipòsit d’existències pel consum.

En canvi, la tècnica antiga o artesanal és aquella que el revelar es produeix com a resultat de tenir cura i entregar a la naturalesa la tècnica per què aquesta la faci créixer mentre l’artesà la vigila i en té cura. Els artesans del molí de vent o de la llavor en serien clars exemple que difereixen de l’enginyer heòlic i l’enginyer agrònom. (209-211/226-227/230-235/)

5.Què és el «Gestell»?

El «Gestell» -paraula inventada per Heidegger-, compostatge en català, explica l’essència de la tècnica moderna. Amb aquest terme defineix l’acció de l’aplegant, que en ell mateix no és tècnic, que posa, modifica, transforma, provoca i posa a lloc el subsistent per poder fer possible l’arribar a cometre. Per aquest motiu Heidegger defineix en sí la «determinació instrumental» i la «determinació antropològica» de la tècnica com a clarament insuficients.(310-316)